Mira al cel

Des de l’antiguitat, l’esser humà ha mirat al cel i ha tractat de donar explicación a tot alló que veia: per què cada vegada que el Sol s’amagaba arribava la nit, per què el dia i la nit no duraven el mateix al llarg de l’any o per què cossos celestes es movien de forma regular, entre d’altres qüestions.

L’home sempre ha cregut vore agrupacions d’estreles que, al unir-les, pareixien figures conegudes com ara animals, objectes o essers mitològics i les van nomenar constel·lacions. Els primers astrònoms van crear mites per a elles amb l’objectiu d’identificar les estreles, galàxies i altres cossos celestes.

Antigament, s’utilitzaba la posició del Sol si era de dia per poder orientar-se, i la lluna i les estreles si era de nit. Hui dia tenim dispositius electrònics com el GPS que es diuen la nostra posició en cada momento sense problemes.

En el següent vídeo vos explicaré què són les constel·lacions i parlarem d’algunes d’elles i els seus mites. I per concloure, vos parlaré dels diferents mètodes d’orientació, principalment dels mètodes tradicionals i d’algú més modern.

Si vos ha agradat el vídeo i sentiu curiositat per saber més sobre les constel·lacions i els seus mites podeu consultar aquesta página web: http://www.jouscout.com/astro/estrella.htm 

La vida a la Terra

La Terra és el tercer planeta del Sistema Solar i és el planeta rocós de major grandària.

La Terra té una característica molt important i és, que és l’unic planeta al Sistema Solar que conté vida tal i com nosaltres la coneixem. Però, quines particularitats té la Terra per a haver desenvolupat vida en ella mateixa?

La seua distància al Sol fa que tinga una temperatura mitjana que permet l’existència d’aigua en estat líquid en la superficie i aquesta és una de les característiques que fa possible la vida a la Terra.

Per altra banda, la Terra té una coberta gasosa, anomenada atmòsfera, que ens protegeix de la radiació solar i que regula la temperatura a la Terra. Per aquesta raó, durant el dia la Terra no es calfa en excés i per la nit no s’enfreda massa.

A més, la presencia de planetes molt més grans que la Terra propers a ella fa que siga més fàcil que els asteroides que puguen arribar a la Terra, colisionen contra un d’aquestos planetes i per tant la Terra estiga protegida d’impactes que puguen ocasionar danys greus.

Hi ha altres característiques que fan possible la vida a la Terra, peró, de veritat som els únics essers vius de l’univers? Com deia Carl Sagan:

“L’univers és un lloc prou gran. Si som només nosaltres,

pareix un desperdici de espai terrible.”

Les estacions

Com van vore en les dos entrades del blog anteriors, la Terra realitza dos moviments. El moviment de rotació que dona lloc a la successió dels dies i les nits, i el moviment de traslación que, como vorem a continuació i junt a la inclinació de l’eix de la Terra, dona lloc a les diferentes estacions de l’any.

Els rajos solars que arriben a la Terra calfen la seua superficie. Però, els rajos no calfen per igual a l’ecuador que als polos. Com que la Terra és esfèrica, les parts properes a l’ecuador reben els rajos quasi perpendiculars a la seua superfície y calfen més. Per contra, els rajos que arriben a les zones més properes als polos, els rajos arriben amb inclinació i calfen menys.

Si l’eix de rotació no estiguera inclinat, la posició de la Terra es mantindria constant durant tota la traslació i no habrien estacions al planeta. Però la seua inclinació fa que la Terra s’oriente de manera diferent respecte al Sol.

L’hemisferi que rep major quantitat de radiació solar es troba a l’estiu, mentres que l’altre hemisferi que reb meny radiació es troba a l’hivern. A la primavera i a la tardor els dos hemisferis reben una quantitat de radiació paregura.

Com podem vore a la imatge, hi ha dos solsticis (el d’estiu i el d’hivern) i dos equinoccis (el de primavera i el de la tardor). A continuació vorem les seues característiques:

-       Solstici d’estiu: és el 21 de juny. La mitad nord de la Terra està inclinada cap al Sol i rep més llum i calor. Els dies són més llargs i és estiu a l’hemisferi nord, mentre que a l’hemisferi sud és hivern i els dies són més curts.

-       Equinocci de tardor: és el 21 se setembre. La mitat nord de la Terra comença a allunyar-se del Sol i rep menys llum i calor, i els diez s’acorten. Al sud ocorre el contrari i comença la primavera.

-       Solstici d’hivern: és el 21 de decembre.  La inclinació de la Terra fa que la meitat nord de la Terra esté més allunyada del Sol. És quan comença l’hivern a l’hemisferi nord i l’estiu a l’hemisferi sud.

-       Equinocci de primavera: és el 21 de març. Els dos hemisferis reben la mateixa quantitat de llum i calor. Comença la primavera a l’hemisferi nord i la tardor a l’hemisferi sud.

Moviments de la Terra. Part II: el moviment de traslació

El segon moviment que té la Terra és el moviment de traslación que és el moviment que realitza la Terra al traslladar-se al voltant del Sol. Aquest moviment ho fa en una òrbita elíptica, però no circular. Hi ha un punt de l’òrbita de la Terra que la distància al Sol és més petita i a aquest punt li nomenem periheli, i un altre punt que la distància a la nostra estrela és la més gran i a aquest punt li nomenem afeli.

La velocitat a la que es mou la Terra al voltant del Sol és de 29.8 km per segon i diem que la Terra tarda en donar una volta sencera al Sol un any sideri. 

Per mesurar aquest temps, comparem aquest moviment amb el movimient de rotació de la Terra. D’aquesta manera, diem que la Terra tarda 365 rotacions completes i una mica més en donar una volta al sol. En realitat, tarda exactamente 365 dies, 6 hores i 9 minuts, que és la duración d’un any sideri.

Per a corregir la diferència entre l’any sideri i l’any del calendari, cada 4 anys afegim 1 dia més (29 de febrer) al calendari i tenim el any bixest per cobrir les quasi 24 hores acumulades en aquest període.

Per a tindre més clar com són els moviments que realitza la Terra et recomane que veges aquest video:  

Moviments de la Terra. Part I: el moviment de rotació

La Terra com a planeta té dos moviments: el moviment de rotació i el de traslació. En aquesta entrada del blog vorem el moviment de rotació que és el moviment que fa la Terra sobre si mateixa.

El moviment de rotació és el gir que fa la Terra sobre el seu eix imaginari que travessa el planeta desde del pol nord fins al pol sud, en sentit contrari a les agulles del rellotge. Aquest eix no és perpendicular al pla de l’elíptica, sino que es troba inclinat cap a un costat amb un angle de 23.5°.

Hom diu que la Terra tarda en fer una rotación 24 hores, és a dir, un dia sencer. Però, en realitat aquest gir tarda una miqueta menys, dura 23 hores, 56 minuts i 4 segons. 

Com a conseqüència del moviment de rotació es produeix la succssesió dels dies i les nits. Quan el Sol il·lumina una part de la Terra en aquest lloc será de dia i per tant, en la part que no s’il·lumina serà de nit.

Per a tindre una millor idea de com és el moviment de rotació de la Terra pots consultar aquesta página web i vore els seus vídeos: https://bit.ly/2rFcsJK

Els planetes del Sistema Solar

Com ja hem vist a una entrada anterior del blog, el nostre Sistema Solar està format per 8 planetes. Aquestos planetes són cossos esfèrics que giren al voltant de la nostra estrella, el Sol, en una trajectòria elíptica denominada òrbita.

Encara que cada planeta té les seues pròpies característiques, s’han classificat en dos grans grups: els planetes interiors i els exteriors.

-       Els planetes interiors inclouen els primers 4 planetes, és a dir, els planetes més pròxims al Sol. Aquestos són: Mercuri, Venus, la Terra i Mart. Com a característiques comuns a tots ells, direm que tenen un grandària relativamente petita i que són planetes rocosos.

-       Els planetes exteriors inclouen els altres 4 planetes que es troben més allunyats de la nostra estrela. Aquestos són: Jùpiter, Saturn, Urà i Neptú. Aquestos planetes tenen una grandària molt més gran que els planetes interiors i per contra, són planetes gasosos amb nombrosos satèl.lits i sistemes d’anells.

Pel que fa als anomenats planetes nans, aquestos també tenen forma esférica i giren al voltant del Sol però són molt més petits que els planetes abans esmentats, i no es poden considerar planetes com els altres. S’han trobat 5 planetes nans que són els següents: Ceres, Plutó, Haumea, Makemake i Eris.

La nostra estrela: el Sol

Les estreles són cossos esfèrics i lluminosos que estan constituïts per gasos calents. Al seu interior té lloc reaccions nuclears que alliberen energía en forma de radiació.

Les estreles són de diferents colors segons la seua temperatura: blaves, blanques, grogues ...També tenen diferents grandàries i no són igual de brilliants. Tant la brillantor com la temperatura depenen de la seua masa.  

Les estreles naixen a partir de grans núbols de gas i pols còsmic anomenat nebuloses. La gravetat fa que el gas i la pols es concentren en una gran esfera que es va calfant fins al començament de les reacciones nuclears.

Les estreles canvien amb el temps. A mesura que s’agoten les reaccions nuclears ¡, les estreles s’enfrien a poc a poc fins que moren. Finalment, la estrella pot contraure’s molt o esclatar com una supernova i escampar la seva matèria per l’espai.  

El Sol, la nostra estrella, conté més del 99.8% de la masa del Sistema Solar, per la qual cosa té una forta atracció gravitatoria sobre els altres cossos que giren al seu voltant.

El Sol és una estrella groga-taronja de grandària Mitjana que està formada per hidrogen i heli. El seu diàmetre és 100 vegades el de la Terra i gira sobre si mateix en sentit contrari a les agulles del rellotge. També es mou al voltant del centre de la galàxia a uns 20 km per segon.

Les reaccions nuclears del seu interior fa que desprenga gran quantitat de energía que arriba a la Terra en forma de llum, calor i altres radiacions, i permet la vida en ella.

Si vols saber més informació sobre la nostra estrela pots llegir aquesta web: http://cienciaentretots.blogspot.com/p/lunivers_18.html