Mira al cel

Des de l’antiguitat, l’esser humà ha mirat al cel i ha tractat de donar explicación a tot alló que veia: per què cada vegada que el Sol s’amagaba arribava la nit, per què el dia i la nit no duraven el mateix al llarg de l’any o per què cossos celestes es movien de forma regular, entre d’altres qüestions.

L’home sempre ha cregut vore agrupacions d’estreles que, al unir-les, pareixien figures conegudes com ara animals, objectes o essers mitològics i les van nomenar constel·lacions. Els primers astrònoms van crear mites per a elles amb l’objectiu d’identificar les estreles, galàxies i altres cossos celestes.

Antigament, s’utilitzaba la posició del Sol si era de dia per poder orientar-se, i la lluna i les estreles si era de nit. Hui dia tenim dispositius electrònics com el GPS que es diuen la nostra posició en cada momento sense problemes.

En el següent vídeo vos explicaré què són les constel·lacions i parlarem d’algunes d’elles i els seus mites. I per concloure, vos parlaré dels diferents mètodes d’orientació, principalment dels mètodes tradicionals i d’algú més modern.

Si vos ha agradat el vídeo i sentiu curiositat per saber més sobre les constel·lacions i els seus mites podeu consultar aquesta página web: http://www.jouscout.com/astro/estrella.htm 

La vida a la Terra

La Terra és el tercer planeta del Sistema Solar i és el planeta rocós de major grandària.

La Terra té una característica molt important i és, que és l’unic planeta al Sistema Solar que conté vida tal i com nosaltres la coneixem. Però, quines particularitats té la Terra per a haver desenvolupat vida en ella mateixa?

La seua distància al Sol fa que tinga una temperatura mitjana que permet l’existència d’aigua en estat líquid en la superficie i aquesta és una de les característiques que fa possible la vida a la Terra.

Per altra banda, la Terra té una coberta gasosa, anomenada atmòsfera, que ens protegeix de la radiació solar i que regula la temperatura a la Terra. Per aquesta raó, durant el dia la Terra no es calfa en excés i per la nit no s’enfreda massa.

A més, la presencia de planetes molt més grans que la Terra propers a ella fa que siga més fàcil que els asteroides que puguen arribar a la Terra, colisionen contra un d’aquestos planetes i per tant la Terra estiga protegida d’impactes que puguen ocasionar danys greus.

Hi ha altres característiques que fan possible la vida a la Terra, peró, de veritat som els únics essers vius de l’univers? Com deia Carl Sagan:

“L’univers és un lloc prou gran. Si som només nosaltres,

pareix un desperdici de espai terrible.”

Les estacions

Com van vore en les dos entrades del blog anteriors, la Terra realitza dos moviments. El moviment de rotació que dona lloc a la successió dels dies i les nits, i el moviment de traslación que, como vorem a continuació i junt a la inclinació de l’eix de la Terra, dona lloc a les diferentes estacions de l’any.

Els rajos solars que arriben a la Terra calfen la seua superficie. Però, els rajos no calfen per igual a l’ecuador que als polos. Com que la Terra és esfèrica, les parts properes a l’ecuador reben els rajos quasi perpendiculars a la seua superfície y calfen més. Per contra, els rajos que arriben a les zones més properes als polos, els rajos arriben amb inclinació i calfen menys.

Si l’eix de rotació no estiguera inclinat, la posició de la Terra es mantindria constant durant tota la traslació i no habrien estacions al planeta. Però la seua inclinació fa que la Terra s’oriente de manera diferent respecte al Sol.

L’hemisferi que rep major quantitat de radiació solar es troba a l’estiu, mentres que l’altre hemisferi que reb meny radiació es troba a l’hivern. A la primavera i a la tardor els dos hemisferis reben una quantitat de radiació paregura.

Com podem vore a la imatge, hi ha dos solsticis (el d’estiu i el d’hivern) i dos equinoccis (el de primavera i el de la tardor). A continuació vorem les seues característiques:

-       Solstici d’estiu: és el 21 de juny. La mitad nord de la Terra està inclinada cap al Sol i rep més llum i calor. Els dies són més llargs i és estiu a l’hemisferi nord, mentre que a l’hemisferi sud és hivern i els dies són més curts.

-       Equinocci de tardor: és el 21 se setembre. La mitat nord de la Terra comença a allunyar-se del Sol i rep menys llum i calor, i els diez s’acorten. Al sud ocorre el contrari i comença la primavera.

-       Solstici d’hivern: és el 21 de decembre.  La inclinació de la Terra fa que la meitat nord de la Terra esté més allunyada del Sol. És quan comença l’hivern a l’hemisferi nord i l’estiu a l’hemisferi sud.

-       Equinocci de primavera: és el 21 de març. Els dos hemisferis reben la mateixa quantitat de llum i calor. Comença la primavera a l’hemisferi nord i la tardor a l’hemisferi sud.

Moviments de la Terra. Part II: el moviment de traslació

El segon moviment que té la Terra és el moviment de traslación que és el moviment que realitza la Terra al traslladar-se al voltant del Sol. Aquest moviment ho fa en una òrbita elíptica, però no circular. Hi ha un punt de l’òrbita de la Terra que la distància al Sol és més petita i a aquest punt li nomenem periheli, i un altre punt que la distància a la nostra estrela és la més gran i a aquest punt li nomenem afeli.

La velocitat a la que es mou la Terra al voltant del Sol és de 29.8 km per segon i diem que la Terra tarda en donar una volta sencera al Sol un any sideri. 

Per mesurar aquest temps, comparem aquest moviment amb el movimient de rotació de la Terra. D’aquesta manera, diem que la Terra tarda 365 rotacions completes i una mica més en donar una volta al sol. En realitat, tarda exactamente 365 dies, 6 hores i 9 minuts, que és la duración d’un any sideri.

Per a corregir la diferència entre l’any sideri i l’any del calendari, cada 4 anys afegim 1 dia més (29 de febrer) al calendari i tenim el any bixest per cobrir les quasi 24 hores acumulades en aquest període.

Per a tindre més clar com són els moviments que realitza la Terra et recomane que veges aquest video: